el barber de sevilla

EL BARBER DE SEVILLA

4d5c00ee-9253-47fe-9734-3d0a2183afb7 (image/jpg)

IL BARBIERE DI SIVIGLIA

El barber de Sevilla (Il barbiere di Siviglia en italià) és una ópera buffa creada per Gioachino Rossinni estrenada a Roma el dia 20 de febrer de l'any 1816 al teatre Argentina enmig d'una tempesta de protestes que van canviar de signe a la segona representació (l'endemà), i que va significar per al compositor l'èxit més grandiós de tota la seva carrera.

0f2c10b6-1013-46e7-a8a9-5eb2ffaaed26 (image/png)

Caption: : El teatre Argentina tal com estava el dia de l'estrena

La trama conta els embolics d'una parella integrada pel comte d'Almaviva i Rosina, pupil·la del metge Bartolo, qui per guanyar el dot de la noia vol casar-se amb ella. Per evitar-ho, la parella es val de l'ajuda del barber de la ciutat Fígaro, qui amb un seguit d'embolics aconsegueix enganyar al tutor i unir en feliç matrimoni als enamorats. La música és enginyosa i molt coneguda, així com enganxosa.

ARGUMENT

1b592dac-7476-418e-96bb-d7c388baea7c (image/jpg)

PERSONATGES

-Rosina, pupil·la del doctor Bartolo, enamorada de Lindoro.-Doctor Bartolo, metge i tutor de Rosina, amb la que vol casar-se.-Comte d'Almaviva, un noble de la ciutat. Utilitza el malnom de Lindoro. Enamorat de Rosina.-Figaro, el barber de Sevilla.-Basilio, mestre de música, eclesiàstic a sou còmplice de Bartolo.-Berta, criada del Doctor Bartolo, secretament enamorada d'aquest.-Fiorello, criat del comte d'Almaviva.-Ambrogio, paper mínim, moltes vegades mut.-Oficials, soldats, policia, notari.

REPRESENTACIÓ D'ESTRENA: INCIDENTS

Rossini havia intentat evitar l'enfrontament amb l'obra de Paisiello del mateix nom, però en l'estrena no ho va aconseguir. Grups de rabiosos i lleials devots de Paisiello van veure la versió de Rossini com un insult. La nit de l'estrena, el 20 de febrer de 1816, aquests mateixos aficionats anomenats Paisiellisti, van descendir sobre el Teatro Argentina per causar estralls al compositor i a l'elenc. Rossini va entrar al teatre aquesta nit amb un vestit de color avellana, d'estil espanyol, d'or i amb botons. El públic va demostrar la seva opinió amb xiulets, esbroncades i rialles. Aquest comportament va marcar el to per a la resta de la nit.Quan el cantant interpretava a Basilio, Zenobio Vitarelli va entrar a l'escenari amb un maquillatge molt original, es va veure momentàniament distret pels crits i xiulets i va caure sobre una trapa, es va rascar la cara i gairebé es trenca el nas. Sagnant en gran mesura, va treure un mocador i mentre cantava intentava aturar el flux. Com a resultat, Vitarelli va haver de posicionar-se d'una forma estranya, fet que va provocar en l'audiència, ja fora de mida, una nova sèrie de sorolls de desaprovació i rialles. Poc després, un gat va aparèixer a l'escenari i es va barrejar amb els intèrprets. Luigi Zamboni, que interpretava el personatge de Figaro, el va fer fora per un costat de l'escenari però va tornar per la banda oposada, saltant de manera espectacular en els braços de Bartolommeo Botticelli (qui interpretava al Dr. Bartolo). Llavors, el gat va saltar i va començar a burlar-se de Gertrude Righetti (Rosina) i Elisabeta Loyselet, que tenien por de les esgarrapades. Només quan el personatge que feia de policia es va acostar a l'animal amb una espasa, aquest va marxar, però el públic el cridava tot imitant els seus miols. Els cantants amb prou feines podien concentrar-se en les seves actuacions pel soroll constant del públic. El pitjor va venir quan Figaro i Rosina van cantar el seu bonic duo, que fou gairebé ofegat per l'audiència. Un cop acabat el primer acte, Rossini va aplaudir els artistes per haver mostrat en aquest conjunt advers la seva màxima professionalitat. Després se'n va anar. Rossini va donar una mala excusa, va afirmar que estava malalt i va marxar a casa prometent que no es tornaria a aixecar del llit.