Llengües artificials

Llengües artificials: Una llengua planficada o construïda és una llengua la fonologia, la gramàtica i/o el vocabulari de la qual han estat dissenyats de manera conscient per un individu o grup, en lloc d'haver evolucionat naturalment. Hi ha diverses raons possibles per construir una llengua: per facilitar la comunicació humana internacional (vegeu llengua auxiliar i codi), per donar a la ficció o a un món construït associat una capa addicional de realisme, per a l'experimentació lingüística, per a la creació artística o per als jocs lingüístics.Els termes "planificada", "construïda i "artificial" s'utilitzen de manera diferent en algunes tradicions. Per exemple, pocs parlants d'interlingua consideren artificial la seva llengua, ja que afirmen que el seu contingut no és inventat: el vocabulari d'interlingua s'agafa d'un petit conjunt de llengües naturals, i la seva gramàtica està basada estretament en aquests idiomes d'origen, fins i tot incloent-hi un petit grau d'irregularitat; els seus proponents prefereixen descriure el seu vocabulari i gramàtica com estandarditzats en lloc d'artificials o construïts. De la mateixa manera, latino sine flexione (LsF) és una simplificació del llatí de la qual s'han eliminat les flexions. Igual que amb interlingua, alguns prefereixen descriure el seu desenvolupament com "planificat" en lloc de "construït". Alguns parlants d'esperanto i ido també eviten el terme "llengua artificial", ja que neguen que hi hagi res d'"antinatural" quant a l'ús de la seva llengua en la comunicació humana. Per contra, alguns filòsofs han argumentat que tots els llenguatges humans són convencionals o artificials. François Rabelais, per exemple, va declarar: "C'est abus de dire que nous avons une langue naturelle; les langues sont par institution arbitraires et conventions des peuples" [És impropi dir que tenim una llengua natural; les llengües són per institució arbitràries i convencions dels pobles]. Aquest article tracta de les llengües "planificades" o "construïdes" dissenyades per a la comunicació humana. El terme llengua artificial també pot referir-se a les llengües que sorgeixen naturalment fora dels estudis experimentals en el marc de l'evolució del llenguatge artificial.

Les llengües construïdes poden ser creades per a un tipus de comunicació especial, com els llenguatges d'enginyeria o formalismes com la lògica (logillengües o llengües lògiques), o per tal de simplificar la comunicació entre éssers humans (llengües auxiliars) com l'esperanto, la llengua construïda més difosa. Aquests tipus de llengües acostumen a tenir com a base un o diversos llenguatges naturals; tot i que no pertanyen a cap comunitat concreta. Això permet una major igualtat entre els parlants, ja que en contrast amb les llengües franques (com l'anglès) d'entrada no tenen parlants nadius.D'altra banda també existeixen llenguatges artístics (artillengües), molt freqüents en la literatura fantàstica i la ciència-ficció. En aquests idiomes el que es pretén és crear un plaer estètic en el sentit de reflectir a través de la llengua artificial un tret particular dels presumptes parlants. Alguns aficionats a les obres on apareixen acaben aprenent aquestes llengües.Les llengües artificials es poden classificar en llengües a priori si són creades de zero en tots els seus components o a posteriori si parteixen d'una llengua ja existent (no confondre amb el pidgin). Llengües planificades experimentals Creades amb una voluntat d'un lògic i sovint seguint una visió filosòfica concreta: Ars magna la llengua creada per Ramon Llull, primera llengua auxiliar com a formalisme de la lògica. Lingua Ignota, idioma místic que apareix als escrits d'Hildegarda von Bingen al segle XII, intenta imitar el llenguatge dels àngels. Solresol, creada per Jean François Sudre a la primera meitat del segle XIX. Actualment resta inactiva. Toki pona, creada per la traductora Sonja Elen Kisa, va ser publicada a la xarxa l'any 2001. La idea inicial era crear la llengua més fàcil del món, més senzilla encara que les llengües inventades existents. Llengües auxiliars planificades La llengua de Johannes Tritemius, primer intent de reduir totes les llengües a una sola que servís de comunicació internacional. Volapük, primera llengua auxiliar d'ús estès. Esperanto, és la llengua planificada amb més parlants,[3] creada per L. L. Zamenhof a la darreria del segle XIX. Ido, creat com una versió reformada de l'esperanto pel matemàtic francès Louis Couturat. Interlingua, creada per un equip de lingüistes professionals de fama mundial, és comprensible a primera vista, sense necessitat d'estudi previ, pels parlants de les llengües romàniques. Lingua Franca Nova o LFN, creada per C. George Boeree i publicada el 1998. S'inspira en el pidgin lingua franca i es basa en llengües romàniques incloent en català.[4] Interlingue, anomenada occidental als seus inicis, va ser creada per Edgar von Wahl en el si del moviment esperantista. Latino moderne, creada per David Stark el 1996 i basada en la interlingua. Llengües planificades artístiques Les llengües de la Terra Mitjana, creades per J.R.R. Tolkien com a part d'Arda, un món fictici de la literatura moderna. En destaquen les llengües èlfiques de les quals el quenya és la més utilitzada. El Klingon, llengua creada per a la sèrie Star Trek.

Referències Jump up↑ Adrian Morgan. «Conlanging and phonetics». The Outer Hoard. Fragment: «The colours represent creative energy, and the layers of the tower imply that a conlang is built piece by piece, never completed. The tower itself also alludes to the Tower of Babel, as it has long been a tradition to demonstrate a constructed language by translating the Babel legend. The Conlang flag was decided on by a vote between many competing designs, and one of my own contributions to the conlanging world is that I was the person who facilitated this election. The winning design was drawn by Christian Thalmann, who introduced the layers. The idea of including the Tower of Babel on the flag had been introduced by Jan van Steenbergen, and the idea of placing the sun on the horizon behind it by Leland Paul. The idea of having the rising sun on the flag had been introduced by David Peterson, who saw it as representing the rise of conlanging from obscurity to popularity and notoriety.» Jump up↑ Edwards, John; McPherson, Lynn. Views of constructed languages, with special reference to esperanto: An experimental study (en anglès). University Press of America, 1997, p. 93. ISBN 0761808477. Jump up↑ Byram, Michael. Routledge Encyclopedia of Language Teaching and Learning. Routledge, 2001, pàg. 464. ISBN 0-415-33286-9 Jump up↑ Harrison, Richard H. (2008) Lingua Franca Nova. Invented Languages, 1, pp. 30 –33.