L'AMFITEATRE ROMÀ APUNTS

QUÈ ÉS UN AMFITEATRE?És un edifici d'oci  descobert de forma el·líptica i de planta oval original de l'arquitectura romana, etimologicament prové del grec amphi-theatron (teatre que es pot veure per dos costats), és descendent del ritus funerari dels etruscs (regió de Italià central), que basava els seus funeraris en un costum arcaic de realitzar sacrificis humans , més tard entre els segles III i II els adapten els romans com activitat d'oci serà l'espectacle amb més èxit del món romà. Normalment es trobava fora de les muralles de la ciutat. 

ESPECTACLES: Estaven destinats en diverses franges horàries. Pel matí s'oferien les caceres i les execucions de criminals, cap al mig dia els romans s'entretenien amb actuacions a càrrec d'atletes i per finalitzar a la tarda es dedicava a les lluites de gladiadors o bé a les naumàquies era el moment més esperat dels aficionats.

Venatio   vol dir  cacera , eren grans captures de feres salvatges, representacions d'espècies exòtiques es mostraven animals desconeguts per a la població procedents de terres llunyanes on hi havien tingut victòries els militars. El públic quedava fascinat

Damnatio ad bestias “condemna a les feres” era la execució de reus obligats a combatre a mort sense protecció contra feres o amb gladiadors armats sovint recreaven alguna escena tràgica de la història o mitologia en què el condemnat encarnava el paper de la víctima que moria a mans de bèsties salvatges.

Vivicomburium com la Damnatio, també era un tipus d’execució en que les persones generalment criminals, o bé enemics de l'Estat com els cristians, eren condemnades a ser cremades per les autoritats com a pena capital.

Certamina era una competició atlètica, semblants als jocs oferts a Olimpia 

Naumàquia era la representació de combats navals, tenia la particularitat de desenvolupar temes històrics. les flotes  encarnava un poble famós pel seu poder marítim; Grècia, Egipte i Tir. Al començament les naumàquies  es  celebraven en llacs o estanys, més tard,  van passar a celebrar-se en l’amfiteatre, amb la construcció d’un sofisticat sistema de drenatge al subsòl.

Les lluites de gladiadors o Munera eren els combats a mort entre els gladiadors. Aquest desfilaven per tot l’amfiteatre fins que arribaven davant de l’autoritat a càrrec i saludaven amb el crit tradicional: “aue Caesar, morituri te salutant”. Quan un dels dos lluitadors queia ferit alçava la mà en senyal de que no podia continuar combatent.  La responsabilitat de decidir sobre el final del gladiador requeia sobre l'emperador o el magistrat  que s’orientava segons l'opinió del públic. El veredicte podia ser mostrar el puny que simbolitza que l’arma havia d’estar desada i automàticament se li perdonava la vida o bé si es mostrava la palma de la mà, s’havia de matar al gladiador amb un tall a la jugular. 

ESTRUCTURA: té tres parts bàsiques: Arena, que és l’espai central a nivell del sòl, cobert de sorra i on es realitzaven les lluites de gladiadors, de vegades  s’omplia d’aigua. Per entrar a l’arena hi havia dos accessos Sota l'arena, coberta per un empostissat de fusta, en soterranis estava la fossa bestiaria o fossae on es trobaven uns muntacàrregues que, a través d’un sistema de politges i contrapesos accionats per torns, elevaven les gàbies amb les feres cap a l’arena. també hi havia els magatzems del decorats, departaments per als lluitadors i les gàbies de les feres, tot això  constituïa l’hipogeu. La pista estava separada de les caveas o graderies per un podivm amb unes xarxes que protegien als espectadors de sofrir cap accident, després d’aquest hi ha una successió de caveas dividides en sectors (cunei). Aquestes graderies estaven comunicades a partir de les diverses escales que permetien l'accés i la circulació interna (vomitorivm). En la imma cavea, on s’asseien els ciutadans més il·lustres, també hi havia el pulvinar, la tribuna de les autoritats. Solia estar en un lloc central i destacat. En el segon pis ens trobem la media cavea, que estava dividida en dues parts només hi accedien homes, en la part baixa estava destinada pels homes  rics  i en canvi en l’alta als més pobres. El tercer i últim pis, la summa cavea, era per a les dones pobres, els nens i els esclaus. A més a més a  la part més alta de l’amfiteatre hi havia uns pals que  els dies que feia molt calor estenien una carpa anomenada velum per protegir del sol els espectadors.

Entretenir al públic dels problemes socio-econòmics (panem et circenses). Demostrar la importància i riquesa d’un emperador. Escarmentar a la societat sobre el que podria passar si es desobeïen les ordres. Representar  fets i personatges mitològics a través dels  gladiadors 

FUNCIONS

A QUI TROBEM EN L'AMFITEATRE?

Rep al nom del gladiador aquell que  batallava amb un altre, o amb una bèstia en els jocs de Roma. Etimològicament prové de la paraula “Gladius” Era un tipus d’espasa que utilitzaven en l’exèrcit romà. Els gladiadors solien ser esclaus, condemnats a mort o presoners de guerra. Però també podia ser un home lliure que volia guanyar fama entre els seus iguals o que no trobaven altre recurs per viure que en les lluites de gladiadors. Els homes de l’arena estaven marginats pel que fa a la vida pública, l’exèrcit i a més quedaven exclosos dels cementiris públics.  Vivien en ludus que eres les escoles de gladiadors, la vida basada en l’entrenament i combats successius sense més possibilitat real de futur que no fos sobreviure en el següent combat. Els gladiadors es classificaven en categories diferents segons les armes amb què competissin i el tipus de indumentària que portessin.Quan un gladiador sobrevivia a un cert numero de lluites se li concedia la llibertat “ rudis “ simblitzada amb una espasa de fusta desprès podien escollir seguir lluitant o bé dedicar-se  entrenar a altres gladiador com a  lanistesLes gladiatrix o gladiatrices eren dones, que com els gladiadors lluitaven en l’arena de l’amfiteatre. En els textos no es parla directament de la dona com gladiatrix, sinó que en moltes ocasions se la denomina VenusTIPUS DE GLADIADORS El gladiador Traci comptava amb un petit escut rectangular o parmula i una gran espasa amb fulla lleugerament corba sica, tenia l'objectiu d'atacar l'esquena desarmada del seu oponent. La seva indumentària incloïa un armadura en ambdues cames, necessària donat la reduïda mida del seu escut servia com a protector per l'espatlla i el braç, porta una faldilla curta amb cinturó ample i un casc amb un visor i cresta alta. Reciari (Retiarii), vol dir “home-xarxa”: Era un gladiador armat amb una llança trident (tridens o fuscina) i una xarxa (rete), amb la que havia d'agafar al seu rival, que rematava amb el trident. Els reciaris no portaven res al cap a diferència d’altres gladiadors i anaven vestits amb una túnica curta. Portaven protecció al braç dret i una peça anomenada galerus que si s’ajupien els podia cobrir els ulls. Si llençaven la xarxa i no l'encertaven, fugien i preparaven un segon intent mentre el seu adversari el seguia per l'arena per matar-lo abans. Els seus adversaris més comuns eren els secutors, scissors i els mirmil·lons.

AMFITEATRE PER EXCEL·LÈNCIA: L’amfiteatre Flavi, més conegut pel nom de Colosseu o Coliseu, encarregat per l’emperador Vespasià. La seva construcció abasta els anys 72 al 80, va se inaugurat per l’emperador Titus i acabat per Domicià. Les caveas no aprofitaven el desnivell del terreny com altres amfiteatres, tenien aforament per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. Passà a ser anomenat Colosseum des de l’època medieval perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró que posteriorment va desaparèixer.En la actualitat, el Colisseu es una de les noves set meravelles del món, és considerada l’atracció de més expectació i visitada del món i de Roma. L’AMFITEATRE DE TÀRRACO Va ser construït durant la primera meitat del segle II d.CEs troba situat als afores de la antiga muralla romana, per  això es va poder erigir al costat del mar aprofitant el vessant del turó de la ciutat.  Aquest amfiteatre es molt peculiar ja que a  la seva arena es troben dos esglésies d’estils diferents. El 21 de gener de l’any 259 l’amfiteatre fou l’escenari de l’execució del bisbe de Tàrraco, Fructuós, i els seus diaques foren cremats vius en aplicar-los la pena capital del vivicomburiumperquè aquests clergues es van negar a retre culte públicament a la religió oficial. Durant el segle V i com a conseqüència de la política religiosa dels primers emperadors cristians, l’amfiteatre va anar perdent les funcions originàries. Un segle després s’aprofitaren l’estructura del edifici, sobretot els seients de la graderia, per erigir una basílica cristiana composta de tres naus que commemorà el martiri dels tres sants (esmentats anteriorment Al  segle XII que es va construir sobre els fonaments de la basílica visigòtica  un nou temple d’estil romànic dedicat a Santa Maria del Miracle. L’última església es desploma l’any 1915.

Nueva Página