Apuntes 1.

L'estètica: És la branca de la filosofia interessada per l'art i la bellesa en general. Té un calr interès en la reflexió sobre tot alló que ens envolta.  

Les edats de la història. Aparició dels primers avantpassats dels éssers humans. (Fa uns 5 milions d'anys). -->Prehistoria, invenció de l'escriptura. --> Edat mitjana, final de l'imperi roma (476) Arribada de colom a America (1492).  

Filosofia antiga- Edat antiga (3500 a.C-476) La filosofia va néixer a les colònies gruegues de l'Àsia Menor i d'Itàlia en el segle VI a.C.       Els primers filòsofs/ ''els físics) (hoi physikoi). -Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Pitàgores, Heràclit, Parmanèdies, Empèdocles...       El pas de la Physis a la Polis: -Els sofistes, Sócrates, Platò,Aristòtil.       Filosofia Hel·lenística  (com hem de vuire?) -Estoïcisme, epicureisme i escepticisme.

Filosofia medieval -Edat mitjana (476-1492) La funció de la filosofia era fonamentalt d'ajudar a aclarir el significat de la doctrina teològica cristiana. Cal destacar les figures de Sant Agustií 'Hipona (la fe i la raòó han de col·laborar) i Sant Tomàs d'Aquino (les cinc vier per argumentar reacionalment a favor de l'existència de Déu). Altres autors: Averrois i Avicenna (Àrabs, Duns, Escot, Guillem d'Occam.

Filosofia moderna - Edat moderna (1492-1789) El nou auge de la recerca científica propicirarà la revolució científica protagonitzada  Copèrnic, Kepler i Galileu... La filosofia de la Modernitat s'orienta principalment cap a la teoria del coneixament (Racionalisme vs Empirisme). Descartes, malabranche, Spinoza, Leibnz( Racionalistes). Hobbes, Locke, Berckley, Hume (Empiristes). Il·lustració DIderot i d'Alembert (Encyclopedie), Montsequieu, Rousseau, Voltaire. Immanuel Kant. Romanticisme alemany, Fitche, Schelling,Hegel...

Filosofia comptemporània -Edat contemporània (1789-Actualitat) Tot i la diversitat de corrents i tendències, si alguna caracterìstiques defineix la filosofia contemporània és el seu tarannà crìtic i la seva actitud denúncia i sospita. Aquesta actitud és especialment palesa en els corrents filosòfics que inauguren el segle XIX: El Marxisme de Karl Marx (El manifest comunista, 1848) La psicoanàlisi freudiana (El malestar de la cultura,1930) L'irracionalisme de Nietzsche (El naixament de la tragèdia, 1872)