Variació Lingüística

GoConqr Review

Esquema sobre la variació lingüística de la llengua catalana.
Flor Belda
Mind Map by Flor Belda, updated more than 1 year ago
Flor Belda
Created by Flor Belda about 10 years ago
2915
13

Resource summary

Variació Lingüística
  1. Diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta.
    1. VARIACIÓ.
      1. Diferències de la llengua segons el lloc, l'època i el grup social que la parla
      2. VARIETAT
        1. Ús específic que es fa d'una llengua d'acord amb la procedència geográfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa.
        2. VARIANT
          1. Una expressió diferent d'un altra per la forma, és a dir, la referència a les diverses formes que pot adoptar una unitat llingüística.
          2. 4 Tipus:
            1. DIATÒPICA o geogràfica (lloc)

              Annotations:

              • Configura unes maneres de parlar ains entre grups que conviuen per proximitat geogràfica. (dialectes)
              1. Milà i Fontanals en Maig de 1861, va establir dos grans blocs dialectals diferenciats

                Annotations:

                • 3 estàndard del Català: - Català -Valencià. - Balear.
                1. BLOC OCCIDENTAL.
                  1. Català nord-occidental
                    1. tancament de “o” àtona en u quan segueix una i tònica (conill-cunill) i l’obertura de “e” en “a” en els grups inicials en-, es- (escala-ascala)
                    2. Valencià.

                      Annotations:

                      • SUBDIALECTES:  - Apitxat. - Meridional. - Septentrional. - Alacantí. - Castellonenc
                      1. El valencià compleix certs requisits com, marcar els finals consonàntics (normalment) i utilitzar una gran varietat de diminutius (xicotet, nuetet), entre altres.
                    3. BLOC ORIENTAL.
                      1. Rosellonés
                        1. Tancament de “o” tònica en “u” (compraré-cumpraré), la construcció d’oracions negatives amb “pas” en lloc de no o utilitzar l’auxiliar “ésser” com a verb i substantiu (ser feliç-ésser feliç)
                        2. Català Central
                          1. Es caracteritza per l’ús regular de les formes reforçades dels pronoms febles davant del verb (em, et, es) i el morfema -u de la primera persona del present d’indicatiu (jo cante-jo cantu)
                          2. Balear
                            1. Amb requisits com la iodització generalitzada (jo-io, aigua-auia), el morfema O de 1ª pers. del present d’indicatiu (jo cante-jo cant), l’ús de l’article salat (el cotxe, es cotxe) o l’ús de l’article personal en i na (na Marta, na Jordana <com a tractament de respecte>)
                            2. Alguerés
                              1. pronuncia l’article lo, com “lu” (el carrer-lu carrer) i el morfema O de la primera persona del present d’indicatiu (jo cante-jo cant).
                          3. Cal tindre en compte que les fronteres lingüístiques són diferents a les fronteres territorials.
                          4. DIACRÒNICA o histórica (temps)

                            Annotations:

                            • Segons el moment històric: - Català preliterari (s. VIII-XIII) - Català medieval (s. XIII-XV). - Català de la Decadència (s.XVI- XIX). - Català de la Renaixença (s. XIX i 1er 1/4 del s.XX). - Català actual.
                            1. DIASTRÀCTICA o social (grup social)

                              Annotations:

                              • Es produeix en grups de parlants socialment a fins que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per a un grup. Aspectes com l’edat, el sexe, l’habitat o professió determinen l’argot utilitzat, és a dir, la lingüística sociocultural , usada molt estretament vinculada a un grup social sovint marginal. 
                              1. DISFÀSICA o funcional (àmbit d'ús.

                                Annotations:

                                • presenta unes característiques lingüístiques relatives a un àmbit o context d’ús determinat segons tres factors: el camp (tema què tracta la comunicació), el mode (canal oral o escrit de la comunicació) i el to (nivell de formalitat del text). Així, doncs, es pot distingir tres registres: culte, estàndard i col·loquial
                            Show full summary Hide full summary

                            Similar

                            7 Técnicas para Aprender Matemáticas
                            maya velasquez
                            Pronoms Febles
                            Àlex Aquilina
                            Preposicions
                            Eva_95
                            Selectividad: Horario de Estudio (6 meses)
                            maya velasquez
                            PLANEACIÓN DIDÁCTICA
                            Maria de la Paz Hernández
                            Beneficios Técnicas de Estudio
                            RAÚL ASFA
                            Tendenciaseducativas actuales
                            José Angel Romer
                            Cualidades de la Voz y Variedad Vocal "Expresión Oral"
                            jairosernabernal
                            Evaluación De Expresión Oral Y Escrita
                            DORIS BARREZUETA
                            Roles en la educación inclusiva
                            Alejandro Villamizar
                            Canvi vocàlic castellà-valencià (Àlex Lluch)
                            Àlex Lluch