El valencià compleix certs requisits
com, marcar els finals consonàntics
(normalment) i utilitzar una gran varietat
de diminutius (xicotet, nuetet), entre
altres.
BLOC ORIENTAL.
Rosellonés
Tancament de “o” tònica en “u”
(compraré-cumpraré), la construcció
d’oracions negatives amb “pas” en lloc
de no o utilitzar l’auxiliar “ésser” com a
verb i substantiu (ser feliç-ésser feliç)
Català Central
Es caracteritza per l’ús regular de
les formes reforçades dels
pronoms febles davant del verb
(em, et, es) i el morfema -u de la
primera persona del present
d’indicatiu (jo cante-jo cantu)
Balear
Amb requisits com la
iodització generalitzada
(jo-io, aigua-auia), el
morfema O de 1ª pers. del
present d’indicatiu (jo
cante-jo cant), l’ús de
l’article salat (el cotxe, es
cotxe) o l’ús de l’article
personal en i na (na Marta,
na Jordana <com a
tractament de respecte>)
Alguerés
pronuncia l’article lo, com “lu” (el
carrer-lu carrer) i el morfema O de la
primera persona del present d’indicatiu
(jo cante-jo cant).
Cal tindre en compte que les fronteres
lingüístiques són diferents a les fronteres
territorials.
DIACRÒNICA o histórica
(temps)
Annotations:
Segons el moment històric:
- Català preliterari (s. VIII-XIII)
- Català medieval (s. XIII-XV).
- Català de la Decadència (s.XVI- XIX).
- Català de la Renaixença (s. XIX i 1er 1/4 del s.XX).
- Català actual.
DIASTRÀCTICA o social
(grup social)
Annotations:
Es produeix en grups de parlants socialment a fins que generen una fraseologia i
unes maneres expressives significatives per a un grup. Aspectes com l’edat, el
sexe, l’habitat o professió determinen l’argot utilitzat, és a dir, la
lingüística sociocultural , usada molt estretament vinculada a un grup social
sovint marginal.
DISFÀSICA o funcional
(àmbit d'ús.
Annotations:
presenta
unes característiques lingüístiques relatives a un àmbit o context d’ús
determinat segons tres factors: el camp (tema què tracta la comunicació), el
mode (canal oral o escrit de la comunicació) i el to (nivell de formalitat del
text). Així, doncs, es pot distingir tres registres: culte, estàndard i
col·loquial