T-13: EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D'UNA DICTADURA (1939-1959)

Description

Història t- 10/11/12 història (T 13-14-15) Note on T-13: EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D'UNA DICTADURA (1939-1959), created by martaescriu on 07/03/2014.
martaescriu
Note by martaescriu, updated more than 1 year ago
martaescriu
Created by martaescriu almost 11 years ago
878
5

Resource summary

Page 1

1. UN RÈGIM DICTATORIALFranquisme--dictadura que va consolidar els poders absoluts de Franco, confirmar caràcter antidemocràtic institucions i continuar repressió vençuts precticada durant guerra civil.1.1. CARACTERÍSTIQUES DEL FRANQUISMEFranquisme--instituir Estat legitimat per la Guerra Civil i caracteritzat per autoritarisme extrem. Trets rellevants: Totalitarisme: dictadura inspirada model feixista italià i alemany. Suprimir Constitució 1931 i totes garantíesw individuals i col·lectives; clausurar parlament i prohibir partits polítics i sindicats. Només permetre existència partit únic i un únic sindicat oficial. Cabdillisme: Franco--caudillo d'Espanya--tots els poders en la seva persona. Cap de l'estat i president del govern. Generalíssim tots els exèrcits i cap nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el partit únic. Concepció unitarista i centralista de l'Estat. Franquisme abolir estatuts d'autonomia i fomentar espanyolització població territoris amb identitat pròpia (CAT, PB I GAL) La repressió constant i planificada de la població. Crear aparell legislatiu i institucional--eliminar opositors, atemorir dissidents i combatre qualsevol manifestació de desafecció. El control dels mitjans de comunicació--sotmesos rigida censura i utilitzats com aparell propaganda. 1.2. ELS PILARS DEL RÈGIM3 grans pilars institucionals dictadura--exèrcit, partit únic i Església. Exèrcit--suport + destacat del règim i va participar activament en el poder--bona part ministres i governadors--militars de carrera.Partit únic-- Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS)--Proveir règim de bases ideològiques, controlar mitjans de comunicació i subministrar els càrrecs de l'administració. Per procurar suport social al règim, el partit--construir organitzacions de masses: Frente de Juventudes (formació i adoctrinament joventut); Sección femenina (formació de la dona en sentit cristià i nacionalsindicalista); Sindicato Español Universitario (SEU) (instrument de control polític dels universitaris, i Central Nacional Sindicalista (CNS) (amos i treballadors en una mateixa organitzaqció).Esglèsia catòlica--paper destacat en la legitimació i la construcció règim franquista, es definia com un estat confessional catòlic. Resposta persecució religiosa a la zona republicana durant Guerra Civil--jerarquia eclesiàstica proclamar el caràcter de "croada" de la guerra i esdevenir una apologista del franquisme. A convi d'aquest suport--església obtenir finançament públic, control sistema educatiu i predomini moral i valors catòlics societat espanyola.1.3. ELS SUPORTS SOCIALSDiferents actituds socials respecte del franquisme definides a partir de tres tipologies: suport, passivitat i rebuig. La dictadura va tenir el suport de les elits econòmiques i socials--recuperar poder econòmic, social i polític que havien perdut durant la 2a república. També rebre adhesió propietaris agrícoles petits i mitjans centre i nord d'ESP, que havien fet costat a la insurrecció.Classes mitjanes--sector social políticament desconcertat pel fet que durant la Guerra Civil s'havien vist desbordades per la revolució social. Malgrat rebuig ideològic i polític que la dictadura inspirava en els sectors de tradició + democràtica, el trauma de la guerra va convertir la classe mitjana en passiva i apolítica. El seu suport o acceptació franquisme-- + opció oportunista que identificació ideològica. A CAT obstacularitzada per obsessió anticatalana autoritats franquistes.Sectors populars-- consideraven perdedors guerra civil. Però repressió, control policial, misèria i afany de supervivència--passivitat política i silenci.Rrecord guerra civil--fer de la pau i tranquilitat béns molt preuats, encara que n'hagués de pagar preu molt alt. Passivitat hostil franquisme i treballadors--primers grans opositors règim--protagonitzar primeres mobilitzacions en demanda millors condicions vida i feina.1.4. ELS FRANQUISTES CATALANSCAT franquista integrada per industrials, propietaris agraris, grans comercials i financers--identificarse amb nou règim amb una adhesió i un activisme variat. Militància catalana a la Falange no abundant i formada per escassos falangistes i membres d'altres grups d'extrema dreta de l'època republicana, part dels carlins i excombatents exèrcit franquista. Fet que l'ocupació de càrrecs polítics comportés militància falangista obligatòria--algunes persones s'adherissin per oportunisme polític i per exigència burocràtica.Personal polític--detenir càrrecs de responsabilitat, gestió i representació--designat des del poder i entre persones de fidelitat al règim. Com que falangistes i excombatents no abundants ni representatius, bona part dels designats--antics militants de l'extrema dreta (carlins, monàrquics, membres de la unión patriòtica de Miguel primo de Rivera...), antics lerrouxistes i membres forces polítiques conservadores (Lliga Catalana). Franquisme només oferir llocs polítics secundaris en l'administració local, però rarament n'ocupaven de + rellevància política, atès que principals autoritats CAT--persones provinents fora CAT. Això reponia a voluntat franquista d'impedir que autoritats arrelessin territori i a desconfança franquisme envers polítics catalans.1.5. LES "FAMÍLIES" DEL RÈGIMDins franquisme coexistir grups d'influència que formaven--Movimiento Nacional. Les "famílies" del règim--representació governs creats pel dictador, sempre amb alta presència militar (canviant durant règim).Primers formar part estat franquista--grups suport rebel·lió militar 1936: falangistes, carlins, ultracatòlics i monàrquics alfonsins. Falangisme i seu ideari d'inspiració feixista (nacionalsindicalisme)--gran protagonisme primera etapa franquisme, en què semblava  que alemanya podria guanyar 2a guerra mundial.Derrota potències de l'Eix (1945)--forçar dictadura a adaptar-se nou escenari internacional i grups inspiració catòlica (Asociacion Catòlica Nacional de Propagandistas (ACNDP))--augmentar presència govern i esforçar-se a convertir règim en una "democràcia orgànica" (nacionalcatolicisme). Meitat anys 50 i 1960--membres nova organització religiosa (Opus Dei)--gran protagonisme transformacions econòmiques segona etapa franquisme.

2. UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADAFranquisme no mostrar interès a trobar reconciliació amb vençuts Guerra Civil. Objectiu--destruir o sotmetre tots què mostràven oposició al règim.2.1. ELS INSTRUMENTS DE LA REPRESSIÓFi guerra civil--no fi violència. Per imposar nou ordre franquista--voler destruir contraris règim: republicans, socialistes, comunistes, maçons i catalanistes. Amb aquesta finalitat--procedir institucionalització de la repressió i crear lleis i organismes per dur-la a terme. 1a llei--Llei de responsabilitats polítiques (1939)--havia de regir la depuració persones col·laboradores amb la república. 1940--afegir Llei de repressió del comunisme i la maçoneria--s'incoava expedient acusats "defensar idees contràries a la religió, pàtria i institucions fonamentals".Exèrcit--braç executor política repressiva fins 1963--crear Tribunal d'Ordre polític (TOP)--jurisdicció civil per als delictes polítics. Primers anys postguerra, la majoria causes jutjades pels tribunals militars en consells de guerra--indefensió processats total.CAT--executades per motius polítics gairebé 4000 persones. Proximitat frontera--facilitar exili persones compromeses amb la República. Víctimes repressió--Lluís Companys--detingut a FR pels alemanys el 1940, lliurat autoritats franquistes, jutjat en consell de guerra i executat castell montjuic 15 octubre 1940.Població empresonada--1940:280000 presos (23300 dones). Presó model BCN amb capacitat 1000 persones--13000. A causa saturació--habilitar camps de concentració. Amuntegament + condicions higièniques i alimentàries pèssimes--mortalitat molt alta entre presoners. Part reclusos--enviats batallons de treballadors--realització d'obres de reconstrucció (treballs forçats).Conjunt mesures repressives adoptades per les autoritats caracteritzar per voluntat d'exemplaritat i de càstig.--no sols es tractava de punir, sinó tmb escampar terror entre població i fer callar qualsevol dissidència. Temps de por i silènci--tendència a amagar el passat i a no parlar de política. Despolitització forçada--un dels factors que van contribuir + a la pervivència dictadura franquista.2.2. CONFISCACIÓ DE BÉNS I DEPURACIONSMesures repressives acompanyades procés confiscació i espoliació del patrimoni dels vençuts. Confiscar propietats exiliats i polítics republicans, béns tots els partits, sindicats, associacions i entitats vinculades als republicans passar patrimoni institucions del règim. CAT sancions econòmiques i confiscació béns-- afectar gran nombre persones.Franquisme expulsar món laboral tothom qui s'havia destacat a favor causa republicana. Depuració generalitzada dels funcionaris i procurar amb pressions que es fés tmb al sector privat. 1939 llei va establir que només es mantindria als llocs de treball els funcionaris adherits al Movimiento Nacional. Cos funcionaris magisteri objecte depuració dura i 1/3 mestres CAT--sancionats amb separació definitiva, suspensió temporal sou i feina o trasllat forçós destinació.Exercici professions liberals--objecte control a partir de les depuracions obligatòries que es van fer als col·legis professionals (metges, advocats, periodistes)--baixa tots els exiliats i processats. Autoritats ordenar empreses particulars--acomiadament obligatori tots exiliats, detinguts sota acusació abandonament lloc treball i militants partits i organitzacions d'esquerres.2.3. LA POLÍTICA FRANQUISTA ENVERS CATALUNYAVictòria Franco--característiques molt particulars a CAT, PB i GAL-- perquè sentiments identitaris d'aquests territoris atemptaven contra principi unitat d'ESP. Prohibir i perseguir manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes que poguessin servir com a base per al manteniment d'actituds nacionalsistes.Obsessions + grans autoritats franquistes--posar fi "separatisme català". 5 abril 1938, quan exèrcit franquista trepitjar terres lleidetanes, Franco signava decret que abolia Estatut de CAT i posava fi a l'autogovern. Imposar regim centralista i uniformista--forjar una nova "CAT española"--pretenia extirpar el catalanisme.Intent esborrar identitat catalana--gran impacte en l'àmbit cultural-- fins al punt genocidi cultural--prohibir sómbols identitaris de CAT, procedir nova retolació carrers, eliminar monuments públics, bandejar llengua catalana de la vida i els espais públics. Prohibir ús llengua catalana a l'administració pública, escola, mitjans de comunicació i vida econòmica i social, i ús fora àmbit familiar--objecte multes i sancions. Ipedir-se que s'emprés en l'edició llibres, periòdics i revistes, representacions teatrals, espectacles públics i esglésies.Principals institucions culturals (Institut d'Estudis Catalans)--passar a la clandestinitat i canviar el nom de la Biblioteca de CAT per Biblioteca Central--recloure llengua catalana a l'àmbit domèstic i imposar el castellà com llengua oficial i de cultura.Actitud resistencial determinats sectors societat--impedir culminació projecte franquista, que passats primers anys--preferir tolerar ús restringit i limitat del català.

3. RELACIONS INTERNACIONALS I EVOLUCIÓ DEL RÈGIMConsolidació règim franquista i evolució política--condicionades per esdeveniments 2a gruerra mundial i seves conseqüències.3.1. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I L'HEGEMONIA DEL NACIONALSINDICALISME (1939-1945)Començament 2a guerra mundial (setembre 1939)--franquisme mostrar suport potències de l'eix, que havien ajudat durant Guerra Civil. Espanya no condicions materials d'involucrar-se en una guerra--Franco declarar neutralitat d'Espanya.Política interior--Falange Española Tradicionalista y de las JONS--assolir paper hegemònic en el nou estat nacionalsindicalista que es volia construir a ESP a imitació règims feixistes. Ramón Serrano Sunñer (cunyat Franco i simpatitzant alemanya)--paper predominant relacions alemanya i amb altres potències feixistes.LA NO-BEL·LIGERÀNCIAVicròria alemanya sobre frança (juny 1940)--motivar pas neutralitat a no-bel·ligerància--situació que implicava suport diplomàtic i econòmic potències de l'eix (quasi vencedores guerra). Alemanya i Italia--sondejar possibilitats integració espanyola en el conflicte i Franco entrevistar amb Hitler (Hendaia, 1940) i amb Mussolini (Bordighera, 1941). Franco (no contrari a la idea)--considerava possibilitat ampliar colònies africanes i obtenir a canvi avantatges (recuperació Gibraltar).Franco plantejar compensasions econòmiques i territorials--van fer pensar al dictador alemany que preu massa alt. ESP no entrar guerra tot i que col·laborar en l'esforç bèl·lic--enviament material estratègic (tungstè) i aprovisionaments. 1941--unitat voluntaris (División Azul)--enviada a l'URSS--combatre amb tropes alemanyes i 10500 espanyols--desplaçar-se treballar a Alemanya.EL RETORN A LA NEUTRALITATOctubre 1943--guerra començar a ser desfavorable potències feixistes. Govern britànic i nord-americà--pressionar règim de Franco--distanciés de l'Eix. Fruit nova relació de forces internacional--retirada i dissolució División Azul i tornada estatus neutralitat estricta (octubre 1943)Després derrota Alemanya (1945)--franquisme assumir que la seva pervivència exigia prendre distàncies del feixisme. Discurs oficial començar a presentar el franquisme com un règim catòlic, conservador i anticomunista--podia evolucionar a monarquia en moment adient. Nova fase--marginació falangisme llocs + rellevants règim i abandonament nomenclatura i ritual + feixistes (supressió salutació oficial braç enlaire).3.2. ELS ANYS DEL BOICOT INTERNACIONAL (1945-1947)Fi 2a guerra mundial--obrir per al franquisme una etapa d'aïllament i de rebuig internacionals. Hostilitat evident al llarg 1945 i 1946--Nacions Unides (creades recentment)--condemnar règim Franco (imposat per la força gràcies a l'ajut potències feixistes derrotades).Govern França tancar frontera amb ESP i un acord de l'Assemblea General de les Nacions Unides--recomanar retirada dels ambaixadors de Madrid (1946). Però Franco i grups suport--mantenir propòsit de perpetuar-se en el poder i condemna internacional--presentada com una maniobra estrangera per desprestigiar ESP i portar els espanyols a una nova guerra civil.Persistència franquisme després guerra mundial--cost econòmic i polític enorme per ESP, que com a conseqúència aïllament internacional--rebre ajuts reduïts. L'ESP de Franco no poder beneficiar programa ajuda nord-americana a Europa (Plà Marshall), iniciat juny 1947, i exclosa de la nova aliança defensiva occidental (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN)), constituïda abril 1949.3.3. RECONEIXEMENT INTERNACIONAL I PREDOMINI DEL NACIONALCATOLICISME (1947-1953)A partir 1947--configuració 2 blocs antagònics (URSS i EUA) i inici Guerra Freda--alterar situació internacional. En aquest nou context era + important per als EUA i països occidentals comptar amb un bon aliat en la lluita contra el comunisme (gran enemic en aquells moments), que no pressionar règim franquista per forçar democratització seu sistema polític.Malgrat condemnes verbals franquisme es van mantenir, acceptació internacional del règim es va anar obrint camí. 1947--EUA negar imposar noves sancions a ESP i pressionar perquè ONU no ratifiqués condemna any anterior. 1950--nova resolució revocava acord retirada ambaixadors d'ESP.A remolc nova situació, 1951--Franco decidir procedir a una remodelació del govern--facilitar apropament potències oxidentals i aconseguir èxits en política exterior. Nou gabinet--obrir etapa en el franquisme caracteritzada--predomini del nacionalisme, donava + pes catòlics que falangistes i impulsava figures menys compromeses amb els principis + autoritaris (Joaquín Ruiz Jiménez nomenat ministre d'educació). Militar tindria paper cabdal continuïtat règim--almirall Luis Carrero Blanco (nomenat subsecretari de presidència).1953--Franco obtenir definitiu reconeixement internacional del règim--signatura acords amb els EUA i el concordat amb la Santa Seu. Acceptació Vaticà exigia a canvi el reestabliment confessionalitat estat i estatus privilegi Església Catòlica. Acords amb EUA-- incloure aspectes caràcter defensiu i econòmic i 2 països comprometre ajuda mútua en cas conflicte. Nord americans obtenir d'ESP dret establir i utilitzar en territori espanyol--instal·lacions militars (bases de Torrejón, Morón, Saragossa i Rota).A canvi  ESP-- rebia material bèl·lic (modernitzar forces armades) i ajuda econòmica i tècnica. A + acords amb EUA servir per regularitzar relacions diplomàtiques i comercials d'ESP  amb països bloc occidental.3.4. ELS PRIMERS INTENTS D'OBERTURA (1953-1959)Meitat anys 50--admissió ESP en context internacional--respir al franquisme, però molts problemes interiors sense resoldre.Situació econòmica molt difícil--producció augmentava lentament i nivell vida a ESP inferior altres països europeus. Ajudes nord-americanes no aconseguir salvar situació crisi interna--primers símpromes descontentament al carrer (carestia productes bàsics i fam). Entre 1956-1958--onada protestes obreres i primers moments dissidència a la universitat.Dinte règim augmentava pressió dels qui defensàven necessitat canvi profund en l'orientació econòmica. Aquests dirigents--conscients necessitat posar fi autarquia i de procedir liberalització de l'economia i obertura a l'exterior--reorientar un estat que es trobava a frec de la fallida. Crítica situació econòmica, augment protesta social i noves relacions internacionals--menar Franco cap a nou canvi de govern.1957--Franco fer remodelació de l'executiu en la línia iniciada el 1951--apartar falangistes i promevent sectors catòlics. Entrar com a ministres (proposta Carrero Blanco)--tecnòcrates (Navarro Rubio i Ullastres)--procedents Opus Dei--ocupar llocs decisius en la direcció econòmica del país. Nova generació polítics (majoria no participat guerra civil)--protagonitzar etapa següent franquisme--intens creixement econòmic 1960.

4. L'ESTRUCTURA DEL NOU ESTATDictadura franquista voler donar imatge de legalitat promulgant lleis fonamentals--pretenien substituir inexistència constitució i creant corts--aconseguir aparença sistema parlamentari--"democràcia orgànica".4.1. LES LLEIS FONAMENTALSestabliment lleis polítiques bàsiques per organitzar jurídicament estat franquista--procés llarg: començar guerra civil i acabar 1966--promulgació Llei orgànica de l'Estat.Gener 1938 (Franco designar primer govern)--començar veritable tasca construir o institucionalitzar règim. Primer tret nou Estat--concentració de poders en la persona de Franco (fins mort dictador). Franco cap d'estat, cap partit i generalíssim tres exèrcits. També cap govern, presidia Consejo Nacional, nomenava el secretari general del Movimiento i tenia poders exepcionals per promulgar lleis en casos d'urgència. 1938 també es va promulgar el Fuero del Trabajo (1a llei fonamental inspiració feixista basada en La Carta del Lavoro italiana.1945 (després derrota potències eix)--règim Franco obligat promulgar noves lleis fonamentals--congraciar aliats.--Instaurar Fuero de los Españoles--aparentar que a l'ESP de Franco tmb els ciutadans gaudien llibertats polítiques, i llei del referèndum nacional.1947--Llei de successió permetre a Franco designar successor "a títol de rei". Lei crèava 2 nous òrgans--consell de regència i el consell del regne (designats pel Caudillo. 1958--promulgar Llei de "Principios del Movimiento Nacional"--instituïr Movimiento Nacional com únic partit i establir que tots alts càrrecs civils o militars passesin a ser considerats membres nats del Movimiento.4.2. LA DEMOCRÀCIA ORGÀNICAFranquisme rebutjava sistema democràtic basat voluntat popular, sufragi i separació poders. Per construcció nou Estat--inspirar Estat corporativista italià--organitzava participació popular a partir 3 unitats bàsiques: família, municipi i sindicat, elements naturals representatius de la societat i que règim considerava superiors als partits polítics--instrument participació ciutadana règims democràtics. Sistema--democràcia orgànica--nom que pretenia donar legitimitat democràtica franquisme, però evitant democràcia representativa.Representació popular en institucions de l'Estat--regular a partir Llei constitutiva de les Corts (1942)--llei fonamental que definia les Corts com "òrgan superior participació poble espanyol en tasques de l'estat". Representants--procuradors--designats pel poder i entre ells ministres, membres Consejo Nacional del Movimiento i de l'organització sindical. També procuradors, alcaldes ciutats grans, regidors universitats i representants jerarquia eclesiàstica--representació corporativa per terços: sindical, entitats i de l'administració local. A partir nova llei orgànica 1966--sorgir procuradors pel terç familiar--elegits sufragi caps de família.Corts franquistes no elegides democràticament i no tenien poder legislatiu autèntic--govern era qui decidia quins projectes de llei podien passar a les Corts i quins aprovava directament (decret llei). Només era òrgan de col·laboració amb cap d'estat--Franco controlava poder legislatiu i dret vetar lleis.Pla territorial--poder govern es transmetia per governadors civils de les províncies--caps provincials Movimiento. A cada província tmb instituir un governador militar--prova dualitat poder franquista. També restablir estructura militar capitans generals (suprimida durant república). Ajuntaments--alcaldes caps locals Movimiento elegits governador civil.Un altre poder de l'Estat--sindicats verticals (posteriorment Organización Sindical Española (OSE))--depenien secretari general amb rang de ministre. Llei d'unitat sindical 1940 (inspirada model corporatiu itàlia feixista)--integrava en un mateix sindicat empresaris i treballadors , organitzats per branques de producció.Estat exercia tutela ferria sobre classe obrera i dictava condicions laborals (salaris, durada jornada laboral, vacances...), sense possibilitat negociació col·lectiva ni de fer vaga (il·legal). Resultat control estricte--condicions treball extremes--manteniment salaris baixos--beneficis empresarials molt elevats. única possibilitat defensa interessos--establiment enllaços sindicals (càrrecs d'elecció directa establerts 1954).

*QUINS VALORS VA IMPOSAR EL FRANQUISME A LA SOCIETAT?Franquisme voler imposar seus valors ideològics i morals per mitjà control exhaustiu activitats privades i públiques dels españols.Imposar formes comportament basades en la moral cristiana + estricta. Majoria ceremònies que marcàven vida persones--caràcter religiós (bateig, casament...). Prohibir matrimoni civil i divorci i avortament penaliotzat. Puritanisme + estricte--envair activitats socials i difondre obsessió malaltissa per vigilar i condemnar manifestacions en què sexualitat suscitar "intencions pecaminoses".Franquisme instaurar rígida censura sobre totes activitats socials, culturals i lúdiques dels espanyols. Manifestacions artístiques--passar comissió censors--vigilava contingut perquè no fos contrari principis movimiento ni moral cristiana.Àmbit familiar--imposar model patriarcal--submissió total dona a l'home--tornar codi civil 1889--consagrava inferioritat jurídica de la dona, a la qual s'exigia permís pare o marit per treballar. Nova moral--pretenia imposar reclusió dóna llar i educació orientada matrimoni i família--dificultava accés món universitari i professional.Educcació--convertir mitjà adoctrinament polític i religiós molt important. Ensenyaments primari i mitjà--església, prohibir ensenyament mixt i imposar obligatorietat religió i de la Formación del Espíritu Nacional (assignatura que ensenyava principis bàsics doctrina falangista i impartida per membres Movimiento).

5. AUTARQUIA I RACIONAMENTVictòria franco guerra civil--repercussions econòmiques molt negatives. Curt termini--fam i misèria molts espanyols. Llarg termini--consolidar economia poc competitiva--dificultar reconstrucció i creixement econòmic postguerra.5.1.L'AUTARQUIA I ELS SEUS EFECTES (1939-1959)Un dels objectius principals 1a etapa franquisme--autosuficiència econòmica (autarquia). Per això--fomentar política econòmica d'aïllament exterior i substitució lliure mercat per intervenció Estat en l'economia--justificat amb discurs feixista i patriòtic.Política autàrtica--3 àmbits actuació. 1r--reglamentació del comerç exterior--importacions i exportacions passar a ser controlades per l'estat i calia autorització administrativa per fer-ne. Pretenia limitar al màxim intercanvis amb exterior, reduint les importacions productes imprescindibles. Resultat restriccions--encariment productes que l'Estat havia d'importar (petroli) i gran escassetat béns de consum. Manca abastament afectar matèries primeres i subministrament elèctric--restriccions--descens notable producció industrial.2n àmbit actuació--foment de la indústria, sobretot interès estratègic--assegurar independència militar i política nou Estat. Sèrie lleis i mesures--afavorir creacció empreses públiques i tmb nacionalització sectors indispensables. També fomentar desenvolupament indústries béns d'equipament, que rebre ajuda pública--conseqüència despesa pública elevada--desencadenar efectes inflacionistes importants. 1941--naciionalitzar totes companyies ferrocarrils i crear Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE). 1945 procedir nacionalització Compañía Telefónica Nacional de ESP (CNTE).1941 fundar Instituto Nacional de Industria (INI)--destinat a ser promotor nova política industrial. INI--impulsar creació gran nombre empreses públiques--objectiu producció béns que sector privat no fabricava per manca rentabilitat o perquè requerien despeses inversió molt altes. Estat prioritzar inversions en sectors vinculats als interessos defensa militar (hidrocarburs, vehícles...), crear principals empreses del grup: Iberia (1943), Banco Exterior de ESP (1943), Endesa (1944), Enher (1949) i Seat (1950).3r àmbit intervencionisme estatal--afectar sector agrari: Estat regulava producció, comercialització, preus i consum majoria productes. Baixos preus oficials--descens producció i fer minvar productivitat per hectàrea.Resultat política autàrquica--profund estancament econòmic, caracteritzat col·lapse comerç exterior, descens producció i consum i disminució nivell de vida població. Provocar frenada de les tendències modernitzadores economia espanyola iniciades primeria SXX--comportar ampliació diferències nivell benestar països europa occidental.Autarquia tenir particulars conseqüències negatives sobre indústries catalanes (béns de consum). Aquest sector no considerat per autoritats franquistes d'interès nacional--no gaudir privilegis atorgats a altres indústries (millors quotes matèries primeres, limitació restriccions elèctriques...)5.2. RACIONAMENT I MERCAT NEGREReglamentació economia autàrtica--comportava control del mercat per part de l'estat. Productors agrícoles obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l¡administració--encarregada vendre productes a un preu tmb regulat. Resultat--manca d'abastament d'aliments i el racionament productes 1a necessitat, que es distribuïen per mitjà cartilla de racionament (vigent fins 1952).Taxació preus aliments per sota seu valor--molts productors amaguessin producció i vendre-la al mercat negre--guanys + elevats. Frau mercat negre afectava aliments, matèries primeres i productes industrials (preus 3 o 4 vegades superiors als oficials).5.3. UNES DURES CONDICIONS DE VIDANivell vida població disminuir considerablement com a conseqüència inflació i sous baixos.Fam afectar part significativa població i la precarietat tmb evident en la manca d'habitatges dignes (grans ciutats). Tot això--provocar augment barraquisme afores de Madrid, BCN, València i Bilbao, la utilització coves com habitatge i desenvolupament fenòmen rellogats.A causa fam, fred i insalubritat habitatges--estendre malalties ja erradicades en dècades anteriors (còlera, tifus, tuberculosi). 1941--taxa mortalitat augmentar. Fragilitat infants--víctimes raquitisme. Creixement vegetatiu baixar i esperança de vida tmb.

6. L'OPOSICIÓ: EXILI I RESISTÈNCIARespressió sobre organitzacions i persones compromeses amb la República--provocar exili milers republicans. A l'interior l'oposició a Franco--desarticulada, malgrat que a poc a poc es va anar reorganitzant en unes condicions de dificultat extrema.6.1 LA TRAJECTÒRIA DE L'EXILIFase final Guerra Civil--450000 republicans abandonar ESP i arribar a França pels pirineus o nord d'àfrica per ports mediterranis. immensa majoria refugiar-se a frança i molts internats en camps de refugiats que autoritats franceses havien improvisat amb barracons precaris. Bona part fugitius--tornar a ESP quan règim comprometre's a no actuar en contra dels qui no haguéssin comès delictes de sang, promesa que no va complir. 200000 persones romandre a l'exili o només tornar a ESP després mort dictador. CAT--50000 fugitiud. Exili--pèrdua d'importants personalitats en els camps polític, social, intel·lectual, professional, científic i artístic--extraordinària pèrdua capital humà--incidir en el baix nivell producció cultural de la postguerra.França--establir important colònia d'emigrants espanyols (ciutats del sud (Tolosa, Montalbà, Albi, Perpinyà, Bordeus i París)). Seva situació es va fer + difícil durant ocupació alemanya de França, perquè emigrants espanyols (considerats comunistes perillosos) perseguits i deportats a camps de concentració nazis--mort. Això fer que molts refugiats emigréssin a la Gran Bretanya i a Amèrica (altres incorporar-se resistència francesa--lluitar contra ocupants). Molts exiliats que van marxar a Hispanoamèrica--instal·lar a Mèxic (país que va acollir nombre + gran d'espanyols gràcies decisió política president Lázaro Cárdenas). Altres instal·lar a l'Argentina, Colòmbia, Xile, Veneçuela i Cuba. Tmb n0hi va haver que anar Unió Soviètica (on ja residien 3000 infants espanyols que havien estat enviats 1937).A l'exili--desenvolupar part molt important oposició franquisme. Institucions polítiques de la república i governs català i basc--continuar funcionant a l'exili. A mèxic, 1945--celebrar 1es corts republicanes a l'exili i elegir govern republicà (institució que es va mantenir fins 1977). Govern de la generalitat, a la mort president Lluís Companys, Josep Irla, president parlament CAT--assumir presidència generalitat a l'exili i 1945--formar govern integrat per diverses personalitats de prestigi (Pompeu Fabra, Rovira i Virgili...). Aquest govern sobreviure 2 anys. Arran dimissió Irla 1954, grup antics diputats parlament català (reunits ambaixada espanyola de Mèxic, païs que no reconegut règim franco)--elegir Josep Tarradellas--president generalitat.6.2. L'EVOLUCIÓ DE L'OPOSICIÓActuació oposició primer franquisme--dividir en tres etapes. 1a (1939-1944)--caracteritzar per la difícil i arriscada reconstrucció organismes polítiques i sindicals. Tot i implacable represió policial (desarticulava constantment organitzacions i empresonava dirigents)--alguns nuclis sindicalistes de la CNT i UGT, partits obrers (PSOE, PSUC I POUM), i republicans (ERC)--intentar reconstruir estructura en la clandestitnitat. 1940--creació a París Front Nacional de CAT (joves nacionalistes procedents ERC i d'estat català) i gener 1945--creació Moviment Socialista de CAT (dissidents POUM i PSUC).Fet + significatiu--manteniment activitat guerrillera (maquis) protagonitzada per antics combatents republicans que no resignaven a la derrota. Des de França--organitzar partides de guerrilles, impulsades per anarquistes i comunistes, que entrar a ESP i actuar zones rurals i de muntanya, tmb accions significatives grans ciutats (BCN i Madrid). Acció + espectacular--invasió de la Vall d'Aran, organitzada per comunistes del PCE i iniciada 18 octubre 1944--guerrillers ocupar vall (- viella) durant 10 dies, però van haver de retirar i acció acabar en fracàs. Malgrat això, activitat guerrillera mantenirse residualment fins 1952.2a etapa (1945-1947)--notòria activitat, esperonada victòria aliada 2a guerra mundial--crear condicions internacionals favorables a hipotètica caiguda règim franquista. Possibilitat intervenció aliada a ESP--provocar creació plataformes unitàries de l'oposició. 1945--formar-se a CAT--Aliança Nacional de Forces Democràtiques, integrada per organitzacions provinents etapa republicana, al marge dels comunistes,--objectiu lluitar conjuntament pel restabliment legalitat republicana.Aviat sorgir divergències entre institucions unitàries. Alguns sectors PSOE i grups + reformistes CNT--considerar inviable restauració republicana a curt termini i apropar-se als monàrquics dissidents del franquisme--proposar obertura període constituent que decidís com havia de fer-se tornada règim democràtic. Altres grups (ERC, PSUC i PCE i altra part PSOE i CNT), que 1939 fundar Moviment Libertari Espanyol--continuar defensant restauració règim republicà. Altre element discrepància--manera per enderrocar franquisme: majoria confiava en l'intervenció dels aliats, comunistes i anarquistes prioritzaven actació guerrillera per preparar insurrecció generalitzada població.3a etapa (1948-1951)--desmoralització a causa de la consolidació dictadura. Darreria 1948--fer palès fracàs totes oposicions de l'antifranquisme. Evident que cap potència no disposada col·laborar per fer caure dicador espanyol. A + policia franquista i guardia civil--liquidat tota resistència política interior. Moltes organitzacions quedar delmades (CNT), desaparèixer gairebé a l'interior país (POUM, UGT, republicans, nacionalistes...) o es desgastàven en lluites i escissions a l'exterior (PSOE). Durant aquests anys els comunistes (PSUC-PCE)--proposar fi lluita guerrillera. Iniciar nova etapa en la qual organitzacions polítiques--anar-se vinculant lluites socials i reivindicatives de les classes populars.6.3. EL RESSORGIMENT DE LA CONFLICTIVITAT SOCIALFinal dècada 1940--començar a ressorgir a ESP un tímid moviment protesta popular, protagonitzat classes treballadores, contra precarietat condicions de vida i treball. Aquestes 1es actuacions obreres, que mostraven actitud de rebuig dictadura, eren fruit reorganització de l'esquerra, però sobretot de les dures condicions de trebal de la postguerra,A partir 1945--conflictes laborals sectors textil i metal·lúrgic (BCN, Sabadell, Terrassa i Mataró) provocats baixos salaris. Any seguent 1a vaga a Manresa; 1947 vaga general PB, i 1958 moviment de vaga Astúries. Acció reivindicativa de + transcendència popular--vaga de tramvies de BCN, covocada a conseqüècia deteriorament de la vida a causa de l'augment de preus. 1951--increment 20 cèntims preu billet--provocar boicot generalitzat de la població--culminar vaga general 12 març. Governador civil i alcalde BCN--destituit i puja tarifes annul·lada per noves autoritats. 1957--2n increment preus provocar nova vaga tranvies.Moviment estudiants s'anava desvetllant del període de letàrgia i 1956-1957--desenvolupar 1es revoltes d'estudiants universitats de Madrid i BCN. Com a protesta per les detencions que hi hagu´ñe arran 2a vaga tranvies (1957)--formar assamblea lliure i + de 700 estudiants de la UB--sancionats (Fets de Paranimf). Inici important moviment estudiantil contra el franquisme.

T-13: EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D'UNA DICTADURA (1939-19

part 2

Show full summary Hide full summary

Similar

Historia Contemporánea: Los fascismos
María Salinas
Arte Egipcio
maya velasquez
Primera Guerra Mundial
Diego Santos
LA EDAD MEDIA - EDUpunto.com
EDUpunto Por: Ernesto De Frías
Historia de la Ética
hectorleyva
La crisis del antiguo régimen (RESUMEN)
Marina García Chip
La Guerra Fría y la formación del mundo bipolar
Maitane Gajate
Arte en el siglo XX
Rafael Cardozo
Independencia de los paises latinoamericanos
Estefani Tretto
Historia Argentina
Nicolas Ñancucheo
Guerra civil española
Saul Barrios Guz