Els Reis Catòlics i els Habsburg

Els Reis Catòlics

1.- La unió dinàstica Isabel de Castella i Ferran d'Aragó es casen al 1469. Cada regne es va continuar regint-se per les seves pròpies lleis i institucions. Cada regne només tenia en comú una mateixa monarquia. Les fronteres entre els diferents territoris obligaven al pagament de dretssobre les mercaderies. La diferència de pes territorial, demogràfic i econòmic a favor de castella va originar una castellanització creixent de la monarquia i un descens del pes polític de la Corona d'Aragó al llarg dels segles XVI i XVII.

2.- L'expansió territorial Els Reis Catòlics coincidien en la necessitat de completar la unificació territorial dels regnes hispànics. Castella, amb l'ajuda d'Aragó, va obrir novament les hostilitats contra el regne de Granada, que va ser definitivament annexat a la corona l'any 1492. Ferran d'Aragó, sent regent de Castella després de la mort de la reina Isabel, va incorporar Navarra a Castella l'any 1515. La política exterior→Intensa política matrimonial

3.- El reforçament del poder reial. Les institucions Els monarques tenen la necessitat d'imposar la seva autoritat a la noblesa i a una part del clero Van vèncer per les armesla noblesa i els grans senyors eclesiàstics Van recuperar part del patrimoni reial amb impostos, malgrat que van acceptar garantir a l'aristocràcia i a l'Església el seu poder i la seva influència la seva submissió política. Van generalitzar la institució del mayorazgo (primogenitura), que vinculava les terres als grans títols nobiliaris  Els monatques van crear diverses institucions per consolidar l'autoritat reial. Exèrcit permanent→La noblesa va conservar càrregs  Cos d'ambaixadors→Cos permanent que s'ocupava dels afers diplomàtics Corregidors→Delegats del poder reial a les viles i ciutats, que presiden els ajuntament i que tenen funcions judicials i d'ordre públic Santa Hermandad→Es crea al 1476 amb atribucions policials, judicials i de recaptació d'impostos Consell Reial→Es reorganitza, separant-se la gran noblesa o introduint-hi lletrats i secretaris procedents de la baixa noblesa i de la burgesia Corts→Només es reunien quan els monarques necessitaven recursos financers o quan havien de confirmar el nou rei

4.- La imposició de la uniformitat religiosa Gran pluralisme religiós en el qual cristians, jueus i musulmans convivien amb dificultats, als límits de l'enfrontament. Els monarques van imposar la fe catòlica. La denominació de Reis Catòlics deriva de la seva voluntat de preservar i difondre el catolicisme, perseguint de manera sistemàtica els qui professaven altres creences. Els Reis Catòlics la van reforçar i la van convertir en un instrument de control ideològic i d'unitat religiosa. Una de les primeres decisions reials en la defensa de la unitat religiosa va ser l'expulsió dels jueus (1492) que no acceptessin convertir-se al catolicisme→Fou l'episodi final d'una persecució També van platejar la conquesta de Granada com una guerra contra els infidels: els mudèjars de Castella van ser forçats a convertir-se o a exiliar-se. A partir de 1518 es va prohibir l'ús de la llengua musulmana, les seves activitats i hàbits culturals

5.- Societat i economia Característica bàsica de la societat→Reconeixement legal de la desigualtat de les persones Activitat econòmica bàsica→Agricultura La noblesa i l'Església eren propietàries de prop de les tres quartes parts de les terres de conreu i estaven exemptes del pagament d'impostos La noblesa i el clero formaven part del grup de grans ramaders castellans→Organitzats en la Mesta Els plebeus eren jornalers i pagesos sense propietats, malgrat que tenien dret a l'ús de les terres.  En anys de males collites es desencadenaven les crisis de subsistència, durant les quals la falta d'aliments provocava la fam i elevava enormement la mortalitat Els mayorazgos/primogenitures van empitjorar les condicions de vida dels pagesos Població urbana escassa, encara que algunes ciutats estaven vinculades al comerç.  A alguns llocs, les activitats artesanes hi van assolir una importància notable. Els gremis continuaven controlant, per mitjà d'una rígida reglamentació, la producció i la distribució dels productes

Carles I (1517-1556)

1.- Carles I: el projecte imperial Mort d'Isabel I l'any 1504 Joana va ser proclamada reina de Castella Mor Felip el Bell al 1506 i Joana no pot assumir el tro Ferran (pare de Joana la Boja) va assumir la regència de Castella fins a la seva mort l'any 1516 Carles I (primogènit de Felip I i de Joana) va ser proclamat rei a Brussel·les al 1516, encara que arribà a Espanya el 1517 Carles I té una heréncia immensa Carles I arribà a Espanya envoltat d'una cort d'amics, consellers i eclesiàstics de Flandes→Això suscità la desconfiança de Castella i Aragó Mor Maximilià d'Habsburg al 1519 i Carles és elegit com Carles V d'Alemanya El 1520 Carles marxà a Alemanya per fer-se càrrec de l'Imperi Heretà el títol en circumstàncies molt difícils→Rebel·lió religiosa i política dels protestants a l'Europa central Carles I va entendre que hvia de mantenir una monarquia cristiana i universal L'emperador es va veure ficat en guerres contínues i va dur una vida itinerant Només va viure a Espanya 14 anys, prestant més atenció a la seva funció com a emperador d'Occident que com a monarca espanyol

2.- Les Comunitats i les Germanies Just al començament del regnat de Carles I Van esclatar paral·lelament Les Comunitats o Revolta dels Comuners (1520-1522) Sorgeix a Castella Un seguit de ciutats es van revoltar contra la monarquia i van contruir un nou govern del regne oferint la corona a Joana la Boja  Aquest moviment agrupava a la petita noblesa i a les classes mitjanes Els comuners demanaven protecció de la indústria nacional el respecte de les lleis del regne i més participació en política. El rei va haver d'enfortir la seva figura Van haver revoltes pageses de caràcter antisenyorial→Ells només volen conrear, ja que els senyors de les terres volen seguir amb la Mesta i fabricant llana Adrià d'Utrecht va derrotar definitivament els comuners a la Batalla del Villalar al 1521 i els seus dirigents principals van ser executats Les Germanies (Estiu de 1519- 1521) Esclata a la Corona d'Aragó Els fets més greus es van produir a València Revolta d'Artesans, de petita burgesia i de pagesos en contra de l'oligarquia ciutadana,la noblesa i l'alt clero Gent molt poderosa que influeix molt al govern sense formar part d'aquest Demanaven la democratització dels càrrecs municipals, una millora dels arrendaments pagesos (aquí no hi ha la Mesta) i la protecció del monarca davant els abusos dels poderosos Carles I es va aliar amb la noblesa i els agermanats van ser derrotats l'any 1521 També va fracassar a Mallorca

Felip II (1556-1598)

1.-L'imperi hispànic de Felip II Va ser monarca d'un imperi immens i titular d'una corona que era la primera potència d'Europa Monarca dedicat del tot a les qüestions del seu regne Resolia tots els afers amb l'ajuda dels seus secretaris Va consolidar i reestructurar les institucions de govern de l'època dels Reis Catòlics per posar-les al servei del poder reial Al 1557 va construir el monestir d'El Escorial en record de la batalla de Saint-Quentin. Es va convertir en símbol de la seva monarquia i en el centre del seu govern personal i centralitzador

2.-Intransigència religiosa i autoritarisme Monarquia de Felip II→Defensora dels principis del Concili de Trento Pragmàtica del 1564 que declarava obligatoris al territori peninsular Es van promulgar lleis per prohibir la importació de llibres i impedir fer estudis a l'extranger La Inquisició publicava un índex de llibres prohibits, registrava biblioteques i perseguia qualsevol sospitos d'heretgia El 1566 va promulgar un decret que prohibia l'ús de la llengua dels moriscos, la seva manera de vestir i les seves tradicions→Pragmàtica antimoriscos Al 1568 els moriscos andalusos van protagonitzar una insurrecció que es va estendre per Las Alpujarras. La revolta va ser sufocada al 1570

L'expansió imperial durant el segle XVI

1.- La lluita contra els protestants Martí Luter havia demanat lforma de l'Església en les 95 tesis , on criticava algunes de les seves pràctiques Per plantar cara al problema, es va convocar la Dieta de Worms al 1521, presidida per l'emperador i on es va demanar a Luter que es retractés. Luter es va negar i es va posar sota la protecció de Frederic de Saxònia. Al cap de poc temps, el protestantisme es va adoptar a territoris alemanys, dominis de Flandes i a Anglaterra. Carles I va derrotar la lliga dels prínceps protestants a la batalla de Mühlberg (1547). El papa Pau III va convocar l'any 1545el Concili de Trento a Itàlia en la que teòlegs espanyols van contribuir a la reacció catòlica davant el protestantisme.  Es va arribar a la Pau d'Augsburg al 1555, on es permet que cada príncep pogués decidir la religió dels seus estats Provocà la Guerra dels 30 anys Alemanya queda dividida

2.- Els enfrontaments amb França i amb Anglaterra Carles I i França es van enfrontar pel domini dels regnes i els ducats d'Itàlia (sobretot per Milà) i pel control dels territoris de Flandes i Borgonya. Les tropes de Carles I van guanyar a la batalla de Pavia al 1525→El rei de França s'envia a una presó espanyola L'acitud profrancesa del papa va provocar el saqueig de Romaper part de Carles I  l'any 1527 Amb Felip II els conflictes amb França van continuar fins que es va produir la victòria dels terços espanyols a Saint Quentin 1557. La firma de la Pau de Cateau-Cambrésis 1559 va donar lloc a un període de tranquil·litat. Les guerres de religió que es van produir a França, Felip II va donar suport al rei Enric de Borbó. L'any 1593 es va convertir al catolicisme, pujant al tró com a Enric IV. Espanya i França firmen la Pau de Vervins 1598 ~~~~~~~~ Isabel I va donar suport a Flandes per religió, ja que volia competir pel domini de l'Atlàntic i pel control del comerç americà. Felip II va haver d'enfrontar-se a la Anglaterra i va preparar una gran flota per atacar-la (l'Armada Invencible), però van perdre el 1558

3.- El domini del Mediterrani→Imperi Otomà Els turcs aspiraven a expandir-sel centre d'Europa i pel Mediterrani occidental. Al mar, els otomans actuavem com pirates→Al 1558 saquetjen Ciutadella Carles I va atacar amb éxit Tunis al 1535, però fracassa en la conquesta d'Alger 1541 Felip II→Coincideix amb la màxima esplendor turca Els otomans van amenaçar tot el Mediterrani Es van alligar la monarquia hispànica, Génova, Venècia i el Papat→Lliga Santa  Enfrontament al golf de Lepant al 1571 on va haver una victoria cristiana

4.- La insurrecció dels Països Baixos El problema més gran de Felip II Causes: Impostos massa forts per les guerres Sorgiment d'un sentiment nacionalista Conflicte religiós→Prohibició del protestantisme (en aquella zona anomenat calvinisme) Insureccions: Regió de Flandes: Al 1556 va comptar amb el suport de França i Anglaterra (que volien minvar el poder de la corona espanyola). Felip II va enviar els terços amb els seus millors generals, que an exercir una repressió dura. L'any 1579 el sud dels Països Baixos (catòlic) va acceptar l'obediència de Felip II, però al nord les futures Províncies Unides D'Holanda van continuar la lluita per la independència. Aquest conflicte es tornarà a obrir en la Guerra dels Trenta Anys

La decadència de l'Imperi

1.- Felip III, Felip IV i Carles II: L'època dels validos Tots tres van renunciar expressament a exercir personalment les tasques de govern, que van deixar a les mans de ministres omnipotents (els validos o privats). Molts validos van utilitzar el poder en benefici propi, augmentant l'índex de corrupció i d'ineficiència de l'administració de la corona→Problemes econòmics ~~~~~~~~~~~~~~ Felip III (1598-1621) va tenir un regnat breu i pacñific, malgrat que sota el seu govern es va produir l'expulsió definitiva dels moriscos (1609). Les tasques de govern quedaren en el duc de Lerma ~~~~~~~~~~~~~~ Felip IV (1621-1665) va deixar el poder a mans del més conegut i poderós dels validos el comte duc d'Olivares (el seu govern es caracteritza per l'autoritarisme i la centralització. Va voler integrar tots els regnes en un únic Estat comú,seguint el model castellà (que permetia un major pdoer reial). Això va originar enfrontaments i insurreccions internes molt greus a Aragó i Portugal. ~~~~~~~~~~~~~~ Carles II o El Hechizado (1665-1700) va ser un monarca malaltís i incapaç que morí sense descendència. Va tenir diversos validos: El jesuïta Nithard→La mare de Carles II (la reina Marianna) va elegir el valido mentre que el seu fill era menor d'edat Francisco de Valenzuela (Plebeu) Joan Josep d'Àustria (Fill il·legítim de Felip IV)

2.-La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Conflicte de signe religiós, d'hegemonia, territorial i familiar, que va enfrontar protestants i catòlics. Va començar amb la insurrecció protestant de Bohèmia→Segresten a Ferran II i el defenestren (ofensa contra el catolicisme) Espanya hi va acudir en defensa de l'Imperi, i els protestants van comptar amb el suport de les Províncies Unides del nord,Dinamarca, Suècia i França Espanya va tenir unes victòries inicials (Breda al 1626) però aviat va començar a perdre la guerra (Rocroi 1643) S'acaba l'hegemonia dels Habsburg→Comença l'hegemonia francesa Es pacta el Tractat/Pau de Westfàlia al 1648 L'any 1650 Espanya reconeix la independència del territori nord dels Països Baixos, que reberen el nom de Províncies Unides d'Holanda, que van ser governades per la casa d'Orange. La guerra amb França no va acabar fins la Pau dels Pirineus al 1659, on la monarquia espanyola va cedir territoris (el Roselló i la Cerdanya) i va evidenciar l'hegemonia francesa a Europa i la decadència de la monarquia hispànica

3.-Les revoltes de 1640→Felip IV El comte duc d'Olivares va conseguir una contribució equitativa a l'esforç exterior de la corona (tant en homes, armes i en impostos), creant una institució sense tenir en compte la població ni la riquesa de cada part del regne→Unió d'Armes Les exigències del comte duc d'Olivares van provocar una insurrecció a Catalunya i a Portugal al 1640 A Portugal es proclamà rei el duc de Bragança. La rebel·lió (que durà fins el 1652) significà la independència definitiva de Portugal de la corona espanyola. La revolta a Catalunya 'origina quan en plena Guerra dels Trenta Anys, Olivares obra un front militar contra els francesos als Pirineus. Això obligava als catalans a allotjar les trobes i a contribuir a la despesa militar (la qual cosa s'havien negat reiteradament). Els soldats van cometre desordres i abusos a Catalunya. Tot això provocà la rebel·lió que culminà amb l'entrada dels segadors (gent que fa feina al camp) armats a Barcelona durant el Corpus de Sang ( 7 de juny de 1640). Aquesta revolta es va generalitzar en Catalunya, que comptà amb el suport de França i que el conflicte durà més de 10 anys.  El conflicte amb Catalunya acabà l'any 1652 amb la rendició de Barcelona a mans del favorit de Carles II, encara que estaven disposats a ser de França.

La Guerra de Successió

1.- La Guerra de Successió L'any 1700 Carles II mor sense descendència directa. Candidats principals: Felip d'Anjou→Príncep de França Arxiduc Carles d'Habsburg→Germà del rei d'Àustria El testament de Carles II designa com a successor a Felip d'Anjou→Proclamat rei amb el nom de Felip V Aquest nomenament va provocar un conflicte greu en l'equilibri de poder entre les potències europees, que passà a ser un conflicte internacional→Gran Bretanya, Holanda i Portugal donaven suport a l'arxiduc Carles Castella es mostrava fidel a Felip V i la Corona d'Aragó van donar suport a Carles L'enfrontament va derivar en una guerra civil que va durar gairebé una dècada El 1711 mor el rei d'Àustria i l'arxiduc Carles d'Habsburg passa a ser rei. Això constituia un perill per a l'hegemonia, així que Gran Bretanya, Holanda i Portugal van passar a donar suport a Felip V, si aquest renunciava al tro de la corona francesa (que ocuparia un familiar seu). Es firma el Tractat d'Utrecht amb Gran Bretanya al 1713, on donem Gibraltar i Menorca a Gran Bretanya, juntament amb privilegis comercials amb l'Amèrica espanyola Al 1714 es firma el Tractat de Rastatt, quan s'ha acabat el conflicte a Catalunya. Àustria es queda Milà, Flandes, Països Baixos del sud, Nàpols i Sardenya La resistència dels regnes de la Corona d'Aragó va ser sufocada progressivament entre el 1706 i el 1710. Les Corts catalanes van decidir lluitar contra els exèrcits borbònics i es va iniciar un setge al 1707 a la ciutat durant mesos. L'11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V prenen Barcelona. Actualment l'11 de setembre és una data conmemorativa de la resistència de les tropes a la guerra.

2.- La política exterior Pèrdua important de poder i d'influència de la Corona espanyola en el context internacional, però això a la vegada va permetre a la monarquia alliberar-se de la pesant càrrega militar i financera que havia suposat durant els segles XVI i XVII el manteniment de les possessions europees.  Van concentrar les seves energies a millorar la situació a l'interior del país. Felip V va realitzar una sèrie de pactes amb França (Pactes de Família), on tenien polítiques similars en alguns aspectes.