1. L’estímul gustatiu adequat és:
Molècules dissoltes en saliva després de ser mastegats.
Molècules específiques com el sodi, la glucosa...
No existeix un estímul específic ja que el gust depèn de l’olfacte.
Totes les anteriors són correctes.
2. El procés pel qual uns receptors transfereixen les molècules en modalitat sensorial s’anomena:
Codificació neural del gust.
Augèsia.
Transducció.
Potencial d’acció.
3. El par cranial que informa dels dos terços anteriors de la llengua és:
El glossofaríngi.
El vague.
Totes són correctes.
Cap és correcte.
4. En el mecanisme de transducció del amarg:
La substància de lo amarg bloqueja els canals de potassi.
El receptors tenen calci.
No s’obren els canals d’hidrogen.
Totes són falses.
5. En quin sabor és necessari el bloqueig de potassi?
Àcid.
Amarg.
Dolç.
6. La hipòtesi de la línia marcada afirma que hi ha receptors específics per a cada molècula.
Verdader.
Fals.
7. L’escorça orbitofrontal és l’àrea primària del gust i rep informació provinent del tàlem.
8. Les papil•les foliades es situen ubicades a la part més lateral i posterior de la llengua.
9. Els aliments amb un sabor dolç artificial contenen un elevat nivell de glucosa.
10. L’òrgan on es troben tots els receptors del gust és la llengua:
