L'univers es tot el que existeix, ha existit i existirà
Som una mota de pols comparat amb l'univers.
L'univers és inimaginablament gran.
Tot el que sabem prové de les observacions que hem pogut realitzar.
· A ull nu.
· Amb telescopis des de la Terra.
· Mitjançant missions a altres indrets del sistema solar
93,016 milers de milions anys llum
Models històrics de l'Univers
Al segle IV aC, el filòsof grec Aristòtil va proposar el següent model de l'Univers
La Terra es troba inmòbil al centre de l'Univers
Al seu voltant, incrustrats en esferes, giren dibuixan cercles perfectes:
La Lluna, el Sol, Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i Saturn
L'última esfera no és transparent, i ens protegeix del foc etern, que és pot veure en petits forats:
Els estels
Geocentrisme
Models històrics de l'Univers
El model d'Aristòtil
El model d'en Ptolomeu
Al segle II dC, l'astrònom egipci Claudi Ptolomeu va Perfeccionar el model d'Aristòtil per explicar la retrogradació dels planetes
Els planetes estàn incrustats en esferes , el centre de les quals esta incrustat en altres esferes mòbils que tenen el seu centre a la Terra
Totes les esferes giren uniformament, cadascuna a la seva velocitat
El model d'en Copèrnic
Al segle XVI, l'astrònom polonés Nicolau Copèrnic va proposar una alternativa revolucionària que va acabar triomfant.
La Terra és un planeta més.
El Sol, i no la Terra, és el centre de l'Univers.
La Lluna no és un planeta sinó que gira al voltant de la Terra
Els planetes giren al voltant del Sol seguint trajectòries circulars a velocitats constants
Tots els planetes són molt semblants a la Terra.
Els estels romanen inmòbils
Heliocentrisme
El model de Kepler
El model copernicà va ser molt polèmic per les seves repercusions polítiques i religioses:
La humanitat deixava d'ocupar el centre de l'Univers. A més a més, no explicava amb presició totes les observacions astronòmiques
Aleshores, l'astrònom alemany Johannes Kepler, que disposava de les millors observacions de la seva època, va proposar el seu model:
El moviment dels planetes no és uniforme
Els planetes és mouen seguint trajectòries lleugerament epil·lèctiques.
El Sol està en un dels focus de cada el·lipse.
El sistema solar
Com a conseqüència de l'atraccio gravitòria del Sol, una moltitud d'objectes gira al seu voltant en òrbitres epil·líptiques
Els més grans d'aquets objectes són els planetes:
Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú
Tots aquets planetes, exepte Mercuri i Venus, tenen satèl·lits que giren al seu voltant.
Molts altres cossos més petits orbiten al voltant del Sol:
Asteroides
Planetes nans
Cometes
El Sol és un estel
El Sol no és un astre excepcional
L'estel que hi ha més a prop del Sol esta tan lluny que les unitats que utilitzam a la Terra per mesurar distancies resulten molt poc pràctiques
Els estels són enormes boles de gas on s'hi produeixen continuament explosions termonuclears.
A les explosions termonuclears, els àtoms d'hidrogen es fusionen per formar àtoms d'heli. Donen lloc a la resta dels elements de la taula periodica.
Podem dir que som ''pols d'estels''
Tots els estels són grans ''forns'' on és formen tots els elements que existeixen
Quan observem firmament podem distingir alguns objectes que clarement no són estels ni planetes:
Es mostren com a núvols difosos i reben el nom de nebuloses
Molts de nebuloses són els llocs on ''neixen'' els estels, mitjançant l'agregació del gas i la pols per efecte de la gravetat
Altres nebuloses, en canvi, són les restes d'estels en les últimes etapes de la seva vida. Són molt més petites que les anteriors i es denominen nebuloses planetàries.
Al cel hi ha altres objectes d'aspecte difús que no són nebuloses. Son molt més grans i llunyans que qualsevol nebulosa o qualsevol estel de firmament:
Son galàxies
Existeixen més de cent mil millions de galàxies a l'univers
Les observacions de les què disposem mostren que totes les galàxies s'estan distanciant de nosaltres.
Podria semblar que aquesta observació ens resitua en el centre de l'Univers, però no hi ha res més lluny de la realitat.
Si l'Univers està en expansió, en el passat va haver de ser molt més petit del que és ara.
Aleshores, per alguna raó, l'Univer va explotar i es va començar a expandir
Les observacions i càlculs de què disposem a dia d'avui indiquen que l'Univers ha estat expandin-se durant uns 13.000 millions d'anys